Tothom a buscat alguna vegada el seu nom per google i s’ha rigut amb els amics sobre les fotografies velles que surten d’alguna publicació que vas fer quan eres nen al facebook.
Aquest cop, després de fer egosurfing del meu nom, la veritat és que no ha aparegut gaire informació. Tinc Instagram, però només el faig servir de tant en tant, sobretot per veure què fan els altres o per penjar alguna foto en moments puntuals i/o especials. També tinc TikTok, però només el faig servir com a espectadora, per entretenir-me o inspirar-me amb continguts d’altra gent. Tinc compte a Facebook, pero fa anys que no em torno a connectar. No m’hi sento gaire còmoda exposant la meva vida o opinió a tothom.
Tot i això, m’adono que tenir una presència digital ben cuidada pot ser important, sobretot a nivell professional. Estudio Disseny i Creació Digital, i sé que en el futur pot ser útil mostrar projectes o interessos en línia. Encara no ho he fet, però m’agradaria aprendre a fer-ho d’una manera que em representi bé, sense perdre la meva privacitat ni forçar una imatge que no sigui real.
Tanmateix, aquesta exposició també implica riscos. Sovint oblidem que tot allò que publiquem pot ser vist, compartit i malinterpretat. La frontera entre la privacitat i la via pública digital és molt fina. Crec que cal trobar un equilibri: ser presents a la xarxa, però sense exposar-nos més del que volem. La informació a Internet queda allà per molt de temps, i m’interessa especialment el tema del dret a l’oblit. Tots tenim dret a evolucionar i no quedar atrapats en versions passades de nosaltres mateixos.
En resum, tot i no ser gaire activa a les xarxes, entenc la importància de tenir cura de la nostra identitat digital, crec que és rellevant estar present a la xarxa, però d’una manera conscient i coherent amb qui som i cap a on volem anar.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.